L'inici del curs escolar porta amb si emocions molt intenses per a les famílies. Quan els infants comencen la llar d'infants o l'educació infantil, s'enfronten a molt més que un canvi d'horaris: sovint es tracta de la seva primera separació de la llar. Noves mestres, nous espais i nous companys impliquen una separació física i emocional de les persones estimades.
Per als infants més petits, que encara estan desenvolupant la seva comprensió emocional, la separació resulta especialment difícil. I les famílies, també, poden sentir ansietat i emocions contradictòries davant la idea de confiar els seus fills i filles a altres persones.
Aquest període de familiarització és, per tant, un veritable viatge emocional tant per a l'infant com per a la família, i no només una qüestió logística. Plorar, tenir por, mostrar-se enfadat o retreure's són respostes del tot normals. També poden aparèixer regressions en els hàbits de son o de control d'esfínters, més dependència o canvis de conducta: es tracta de reaccions naturals, no de motius de preocupació.
Cada infant i cada família té el seu propi ritme. En lloc de voler accelerar el procés, cal donar temps, validar els sentiments i oferir suport emocional.
Els infants van aprenent, a poc a poc, que la vida comporta pèrdues i canvis. Protegir-los de tot malestar no els ajuda a créixer; el que realment els ajuda és tenir al costat persones adultes serenes, afectuoses i pacients, presents en els moments difícils, que validin les seves emocions i els facin sentir que no estan sols.
A través d'un acompanyament respectuós, els infants s'adapten, creen vincles, se senten segurs i construeixen la resiliència necessària per afrontar futurs canvis. I, en aquest procés, les famílies també creixen al seu costat.